CONCLUSIÓ

Per posar punt i final en aquest blog, us volem comentar diversos aspectes que han anat sorgint al llarg de l’observació d’aquest ésser viu.

En un principi, després de comentar a la Universitat les experiències de tenir un ésser viu a l’aula, se’ns va presentar l’oportunitat d’observar-ne un en concret: les llavors. Gràcies a aquesta recerca ens hem dotat d’informació que ens ha permès veure la importància d’un aprenentatge significatiu, mitjançant un ésser viu. A continuació, aquesta observació la vam poder realitzar plantant unes llavors en diferents estats: en cotó (com es fa en moltes escoles) i en terra.

Seguidament, vam començar plantejar-nos la manera de mostrar-vos el seguiment que nosaltres fariem. Amb aquest blog voliem que vosaltres, els lectors, ens acompanyéssiu en aquesta recerca sobre les llavors. A mida que anàvem fent les diferents entrades ens anaven sorgint preguntes interessants que a l’aula serien molt útils. Aquest projecte ha anat agafant forma científica a mida que passaven els dies.

Al llarg d’aquesta observació ens vam adonar que ens costava plasmar totes les nostres idees en aquest blog. Durant les nostres reunions, sorgien molts debats que es convertien en llargs diàlegs. Un cop hem acabat aquest blog hem vist que hauriem d’haver afegit tots aquests diàlegs en les entrades. És d’aquesta manera com s’hauria de fer en les aules, ja que així, tal com diu Garriga, N. Pigrau, T. Sanmartí, N., en el seu article “Cap a una pràctica de projectes orientats a la modelització”, es potencia el pensar, fer i comunicar. També permet l’expressió en diferents llenguatges i la reflexió a partir de fer-se preguntes i cercant posibles respostes.

Per finalitzar, volem destacar aquells aspectes més rellavants del nostre aprenentatge. És molt important i significatiu dur a terme una experiència com aquesta a l’aula. Fins i tot, no cal que el tema a treballar sempre surti dels alumnes, sinó que la mestra pot proposar-ne un. En tot cas tots els temes han de tenir unes intencions i uns objectius acompanyats d’una motivació.

Tal com diu Neus Sanmartí (2001) són molt importants els diàlegs dins l’aula de primària i evitar caure en la resposta científica tal i com ens ha passat a nosaltres.  Amb això no volem dir que el què hem fet estigui malament, sinó que està adaptat per aquells cursos que li volen donar un caire més científic a la seva recerca. Per tant, no importa centrar-se en un tema, sinó que és important saber les intencions que volem aplicar a l’aula

ÉS POSSIBLE QUE UNA PLANTA ES REPRODUEIXI SENSE UNA LLAVOR?

La reproducció de les plantes, com tots sabem, no segueix el mateix cicle en totes elles, hi ha diferents formes de reproducció: de manera asexual o sexual.  Després de la conversa de la fotosíntesi els nens s’han preguntat si totes les plantes surten d’una llavor. A partir d’això s’aprofundirà en el procés de reproducció de les plantes que creixen a partir de la llavor i també les diferents formes de reproducció que possiblement encara no saben. Aquest procés d'aprenentatge es farà  a partir d’altres preguntes que podrà fer el mestre o els alumnes.

Per exemple: Quines plantes creieu que no es reprodueixen amb una llavor? Perquè creieu que no? Aquestes preguntes podran donar peu a diferents anàlisis:  es podrà fer una comparativa de diferents formes de reproducció a partir d'una observació directa de diferents plantes tot analitzant les diferents formes de reproducció.  També es podrà iniciar un debat amb la següent pregunta:  Per a què es necessiten llavors i per a què no? 

Amb aquestes incògnites aconseguirem que els infants assoleixin els continguts de la reproducció de les plantes i, sobretot, que prenguin consciència que no totes ho fan de la mateixa manera. En el cas del projecte del les llavors  podran analitzar un dels processos de reproducció de les plantes més complexos on interfereixen molts factors i fins i tot, en alguns casos altres esser vius. Creiem que aquest fet ens permetrà, com a mestres, estira del fil i obrir la porta a altres preguntes com per exemple,  per a què alguns insectes ajuden a les plantes a fer la pol·linització? o, s’assembla aquest tipus de reproducció al dels essers humans?

Per acabar, us oferim als mestres el procés de reproducció de les plantes que neixen de la llavor per tal que pugueu enfocar correctament les vostres preguntes i la dels vostres alumnes.

LES LLAVORS TAMBÉ FAN LA FOTOSÍNTESI?

A partir d’una conversació sobre la fotosíntesi ens vam qüestionar si les llavors també la feien. Després d'un gran diàleg que ens portava, constantment, a noves preguntes, vam començar a investigar sobre aquest fet.  És de lògica que les plantes fan la fotosíntesi per transformar la llum que reben en energia química, però, quan no hi ha fulles també la fan?

Així, doncs, un cop van començar a créixer, ens va sorgir el dubte de si les llavors també farien la fotosíntesi i en quin moment la farien. Aquest interrogant va sorgir d'una afirmació: Per fer la fotosíntesi es necessiten les fulles, ja que és per allà per on capten la llum.

Per tant, a aquesta pregunta l’hi hem pogut donar una resposta i és que les llavors necessiten oxigen  per fer el seu metabolisme de germinació, és a dir, que el necessiten per fer la respiració aeròbica, però alhora, necessiten aigua i un conjunt de nutrients que aquestes contenent dins seu permeten iniciar, així mateix,  aquest procés de creixement. Un cop inciada la germinació, és just quan apareixen les primeres fulles que ja sorgeixen el procés anomenat fotosíntesi.

Finalment, cal concretar que hem de tenir en compte les condicions i el cuidat de les nostres llavors, ja que si el sòl rep massa aigua no poden obtenir l’oxigen necessari i és quan poden morir. 

QUÈ ELS HI PASSA A LES MONGETES?

Ja fa uns dies que ens estem adonant que el procés de creixement de la mongeta no és el mateix que el de les altres llavors. 

S’HA ATURAT EL PROCÉS DE CREIXEMENT?

En un primer moment tot semblava que anava ben encaminat, ja que començaven a aparèixer les primeres arrels i s’esquinçava la capa del llegum per donar pas al creixement de la tija. Arribats en aquest punt  vam notar que la mongeta no evolucionava tal i com ens esperàvem, és a dir, ni la tija continuava creixent, ni les fulles apareixien.

QUE ENS FA PENSAR QUE NO CREIXERÀ MÉS?

A nivell visual vam observar un seguit de diferències respecte els altres llegums. Pel que fa les arrels el seu color s’havia anat enfosquint. A les tijes havien sortit un seguit de taques negres que, a demés, contenien una sèrie de petits filaments. Pel que les altres llavors hem vist que han patit diferents processos de canvi: Unes no han desprès la seva capa, n'hi ha una que sembla que s’hagi arrugat i aquesta li ha sortit en la llegum, un vel grisos amb filaments. Es pot haver podrit? Val a dir que totes ells s’havíen començat a entre obrir, que totes les havíem cuidat per igual, és per això, que estem investigant que és el que ha pogut passar.

L'olor d'aquesta cada cop és més intensa en relació a les altres, fins arribar a el punt de ser desagradable. Suposem que no és la seva olor natural.

Pel que fa al tacte notem que les arrels estan seques tot i haver humitejant les llavors diàriament. En relació a les tijes no totes tenen les mateixes característiques, ja que algunes són més tendres que les altres. Finalment hem apreciat que el tacte de les llavors és aspre i rugós.

-          QUIN POT HAVER ESTAT EL CAUSANT D’AQUESTS CANVIS?

Primerament hem pensat que segurament vam posar masses llegums pel poc espai que té el recipient i, potser, si n’haguéssim posat menys el seu creixement hauria estat diferent.

Un altre factor que ens ha fet dubtar sobre la seva evolució ha estat el cotó fluix perquè vam decidir canvia-lo un cop començat el seu desenvolupament, ja que estava aquest tenia un color molt fosc. Es possible doncs, que aquest canvi hagi trencat el cicle vital de la mongeta.

-          CONTINUA VIVA AQUESTA MONGETA?

Hem decidit continuar observant si hi ha o no evolució, a més em coincidit que estaria bé tornar a fer l’experiment amb menys quantitat de llavors i sense canviar el cotó. 

QUÈ HA PASSAT AMB EL JULIVERT?

El julivert en els dos hàbitats es comporta de maneres molt diferents. Pel que fa el julivert plantat en terra hem observat un procés accelerat en el seu creixement, ja que està dotat de nutrients de la terra, d’aigua i llum. En canvi, el julivert que ha estat plantat en cotó si que ha donat símptomes de vida, però no té cap punt de comparació amb el que ha crescut amb terra. 

El creixement del julivert amb cotó és molt lent, simplement s'ha pogut veure un petit canvi en la llavor. A més, com que vam observar que el cotó s'anava podrint vam decidir canviar-lo i sense voler li vam introduir massa. Per tant, va s'ha quedat sense llum i oxigen i el seu creixement s'ha aturat.

La dependenta que ens va vendre les espècies ens va comentar que no podríem plantar el julivert en cotó perquè no creixeria correctament. Aleshores vam decidir comprovar-ho per si era certa la seva afirmació. És veritat que no creix de la mateixa manera ni al mateix ritme, però volem veure fins quin punt pot arribar a créixer. 

Julivert amb terra

Julivert amb cotó

LA LLUM ÉS NECESSÀRIA?

A partir d’un dubte que ens va sorgir si la llum era 100% necessària per al creixement de la llavor vam començar un procés d’experimentació. És de lògica que la llum i l’aigua formen part de la vida dels éssers vius, però ho volíem veure perquè no sabíem fins quin punt era necessària.

Una vegada plantades les llavors ens va sorgir el dubte de si era totalment necessària la llum per a què poguessin començar a arrelar. Per això vam començar a experimentar.

Com ho vam fer? Les llavors les vam plantar com vam explicar en la segona entrada, amb la llum formant part del seu procés. En canvi, vam plantar-ne més, però els vam restringir la llum. Les condicions de l’aigua i l’oxigen eren les mateixes.

Què ha passat? De moment tant les llavors amb llum com les que no tenen han arrelat de la mateixa manera. Ara esperarem a veure el procés. 

La llavor començant a arrelar 

COM ÉS L'HÀBITAT DE LES LLAVORS?

Tots sabem que les llavors s’acostumen a plantar a la terra. Aquesta terra, generalment, conté una sèrie de minerals i proteïnes que les ajudaran a créixer, es tracta dels adobs. Nosaltres hem volgut observar altres maneres de plantar una llavor per tal de poder contrastar-les.

En l’anterior entrada vam comentar que estudiaríem les llavors procedents dels llegums (com la mongeta, la llentia, o el cigró) i de les llavors provinents de les espècies (com el julivert i la menta). Hem plantat les llavors d’espècies en terra adobada i les altres en cotó fluix, exceptuant el julivert que l’hem plantat en els dos hàbitats. Ho hem fet d’aquesta manera perquè ens van explicar que les llavors procedents de les espècies, és molt improbable que neixin en un altre entorn i ho volíem comprovar per nosaltres mateixes.

A través del següent visionat esperem que sigui més entenedor el procés d’elaboració:

Arribat aquest punt ens han sorgit un seguit de qüestions que us fem arribar per tal de fer-vos-en partíceps.

• Podran arribar a créixer en els diferents hàbitats?
• Si ho fan, creixeran de la mateixa manera?
• I el julivert, què li passarà, en cada un dels hàbitats?